És emprat reemplaçant: a) pron. [LC] Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara. b) Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d'ella; jo no en parlo mai. Dius que m'abstingui de menjar carn: ja me n'abstinc. Jo ja t'ho havia advertit: no te'n recordes? De malagraïts, l'infern n'és ple. c) Un substantiu pres en sentit partitiu en el complement directe o en el subjecte gramatical. Em demanen llibres i no en tinc. En tinc un. En tinc pocs. No en tinc cap. En tinc una dotzena. Volen que els vengui sucre, i no en tinc. De vi, n'he begut molt, n'he begut un got, no n'he begut gaire. N'han arribat dos. N'hi ha quatre. d) Una locució adjectival possessiva. He estat a Lleida, però no en conec la catedral. e) El complement d'un verb factitiu. El nomenaran president o no l'en nomenaran. f) pop. Un adjectiu o substantiu indeterminat complement de ésser. No n'és, de vermell. No n'és, de metge.
